Si a Barcelona et ve de gust relaxar-te i aïllar-te del soroll urbà, una elecció perfecta és visitar els parcs i jardins de la ciutat. N’hi ha un munt per triar, però te’n proposem vuit que potser no coneixes i que val la pena no perdre’s.
Abans d’endinsar-nos entre la vegetació d‘aquests espais verds et fem un parell de recomanacions. La primera, a tots ells hi pots arribar amb transport públic, així que pots comprar l’abonament Hola Barcelona Travel Card per moure’t ràpidament i fàcil.
L’altre consell és que consultis els horaris d’obertura al públic perquè arran de la pandèmia de la Covid-19 es poden anar modificant.
- Jardins de la Tamarita (passeig de Sant Gervasi, 47-49)
Abans, aquest espai situat a la part alta de la ciutat, pertanyia a la família Craywinckel. A finals del segle XX, l’industrial del cotó Alfredo Mata el va adquirir per construir-hi la mansió.
Hi podràs trobar fonts, estanys i elements de marbre i pedra. Ara bé, aquests jardins es distingeixen de la resta per un arbre que és poc freqüent a Barcelona: un roure pènol centenari, de 23 metres d’alçada.
- Parc de la Guineueta (plaça de la República, 9)
Aquest parc es va construir amb l’objectiu de crear espais verds per a un nou barri que estava naixent a la dècada dels anys 50. Comunica els barris de Verdum i la Guineueta i el nom li ve del torrent de la Guineu, que creuava els terrenys. En homenatge, el parc acull una figura d’aquest animal.
El parc està molt vinculat a la sardana, el ball tradicional de Catalunya, gràcies als aplecs i les ballades de l’Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé del barri de les Roquetes. També amb Andalusia, ja que entitats andaluses de Nou Barris hi organitzen les celebracions de Las Cruces de Mayo i el Dia d’Andalusia.
- Parc del Turó del Putxet (carrer de Manacor, 9)
Una vista panoràmica espectacular de la ciutat t’espera en aquest espai que havia acollit una pineda, d’on s’agafava la fusta per fer combustible durant la Guerra Civil. També va albergar una pedrera les parets de la qual ara queden camuflades per coníferes.
Aquest és un parc amb vegetació abundosa i amb espècies poc freqüents a Barcelona, com l’ajocagripaus, la lobèlia i el seneci.
- Parc del Centre del Poblenou (avinguda Diagonal, 130)
El prestigiós arquitecte francès Jean Nouvel es va encarregar de la construcció d’aquest pulmó verd del Poblenou.
Quan el visitis, el primer que trobaràs és la tanca de buguenvíl·lies que rodeja el seu perímetre. A l’interior, t’hi esperen més de 1.000 arbres i 5.000 arbustos, a més de 48 espècies aromàtiques, que omplen el parc d’una olor especial. Un dels espais singulars és el ‘cràter-pou del món’, un camí en forma d’espiral envoltat de flors.
- Parc del Poblenou (avinguda del Litoral, 59-71)
Es troba al final de la Vila Olímpica i va ser construït el 1990 en uns terrenys industrials durant la renovació del litoral pels Jocs Olímpics del 1992.
Està envoltat de tanques de bambú i a dins hi trobaràs una esplanada ideal per practicar esport i amb espècies aromàtiques, com farigola i romaní. Un element original d’aquest espai són les restes d’un vaixell, l’Ashraf II, que els arquitectes van trobar abandonades a la platja i que van aprofitar per integrar-les al parc.
Si després de caminar vols anar a la platja, cap problema. Les dunes del parc connecten amb la sorra de la platja de la Mar Bella.
- Parc de Cervantes (avinguda Diagonal, 706)
A l’extrem de la Diagonal, no gaire lluny del Palau Reial de Pedralbes, hi trobaràs un dels grans parcs de Barcelona. A més de ser un espai per a corredors i ciclistes i amb grans zones de gespa, el parc és conegut pel seu roserar. Consta, ni més ni menys, de 10.000 rosers, de 2.000 espècies i varietats i, durant la floració, veuràs unes 150.000 roses obertes alhora.
Per això, no és d’estranyar que, al llarg de la història, s’hagin organitzat diversos concursos de roses. El primer va ser del 1929 al 1936. Cap al final dels anys 80 es va tornar a organitzar un i ara, des del 2001, se celebra el Concurs Internacional de Roses Noves. Si vols gaudir d’aquest espectacle, consulta al web les dates del concurs i les possibles restriccions.
- Jardins de Laribal (passeig de Santa Madrona, 2)
Està situat al Parc de Montjuïc, es va inaugurar el 1922 i està molt vinculat a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Francesc Cambó, comissari de l’Exposició, li va encarregar la construcció al francès Jean-Claude Nicolas Forestier.
És el primer roserar públic de la ciutat, que es coneix com el roserar de la Colla de l’Arròs. Està inspirat en antics jardins àrabs i l’aigua hi té un gran protagonisme, com les cascades del Generalife, que connecten amb el Teatre Grec.
Els jardins de Laribal acullen la Font del Gat, cèlebre per una cançó popular, en la qual l’aigua raja des del cap d’un gat, creat el 1918.
- Jardins de la Vil·la Amèlia (carrer d’Eduardo Conde, 22)
El nom d’aquests jardins fa referència a Amèlia de Vilanova, la dona del propietari dels terrenys, Ignasi Girona. El 1930 van passar a ser públics i el 1969 es va enderrocar l’antiga casa de la família.
En el seu interior hi trobaràs un estany i el turó dels pins. A més d’aquests, els jardins allotgen diversos arbres inclosos al Catàleg d’Arbres d’Interès Local de Barcelona, com un fals pebrer de gairebé 90 anys i un eucaliptus plantant a finals del s. XIX.
Si visites alguns d’aquests parcs, no oblidis compartir les teves fotografies a les xarxes socials amb el hashtag #SayHolaBarcelona!
