Les façanes més singulars de Barcelona per a turistes curiosos

Barcelona és una ciutat que es viu tant de portes endins com de portes enfora. Només cal aixecar la vista mentre caminem pels seus carrers per descobrir autèntiques obres d’art. La ciutat amaga façanes singulars més enllà de les obres més emblemàtiques de Gaudí que expliquen històries sorprenents, petites joies arquitectòniques que sovint passen desapercebudes. Avui et proposem fer un passeig diferent: deixar-se portar per la curiositat i descobrir algunes de les façanes més particulars de Barcelona… Hola Barcelona t'hi porta!

01/05/2025
Les façanes més singulars de Barcelona per a turistes curiosos

1. Casa Planells – Un racó modernista a la Diagonal

Al número 332 de l’Avinguda Diagonal, a tocar del carrer Sicília, hi trobem la Casa Planells, una joia del modernisme tardà dissenyada per Josep Maria Jujol, deixeble i col·laborador de Gaudí. A diferència d'altres edificis grandiloqüents, aquesta façana destaca per la seva senzillesa i originalitat. Corbes impossibles, balcons que semblen flotar i detalls de ferro forjat que s’entrellacen de forma orgànica creen un conjunt únic i sorprenent.

La casa va ser construïda el 1924 com a habitatge particular i és una mostra perfecta de com Jujol sabia fer màgia amb pocs recursos. Avui, encara s’hi respira aquest esperit experimental i juganer que caracteritza la seva obra.

2. Palau de la Música Catalana – Una explosió d’ornamentació

D’acord, potser no passa del tot desapercebuda, però la façana del Palau de la Música Catalana mereix ser redescoberta amb calma. Aquesta obra de Lluís Domènech i Montaner és un festival per als sentits: columnes recobertes de mosaic, bustos de compositors, flors, escultures i vitralls que s’entrellacen amb una harmonia gairebé musical.

El Palau es va inaugurar el 1908 com a seu de l’Orfeó Català, i la seva façana ja ens parla del que hi trobarem a dins: una celebració de la música, la cultura i l’art català. Una curiositat? El conjunt escultòric de l’angle mostra una musa que sembla emergir de la mateixa paret, amb una força i dinamisme que sembla desafiar la gravetat.

3. Casa Comalat – La germana desconeguda del modernisme

Ubicada a la cantonada de l’Avinguda Diagonal amb el carrer Còrsega, la Casa Comalat és una de les façanes més curioses de l’Eixample, i sovint es confon amb alguna obra de Gaudí. Però en realitat va ser dissenyada per Salvador Valeri i Pupurull entre 1906 i 1911.

La particularitat? Té dues façanes completament diferents: una d’estil més senyorial al carrer Còrsega, amb línies rectes i simètriques, i una altra al carrer Rosselló, plena de formes ondulants, ceràmica de colors vius i balcons de fusta treballada. És com si fossin dos edificis en un, mostrant dues cares d’una mateixa Barcelona.

La Casa Planells és una joia del modernisme tardà dissenyada per Josep Maria Jujol

4. Casa Ramos – El modernisme popular de Gràcia

Al cor de la Vila de Gràcia, a la plaça Lesseps, s’aixeca la Casa Ramos, una construcció modernista de Jaume Torres i Grau de l’any 1906. Tot i estar en una zona molt transitada, la seva façana conserva un encant que ens transporta a una altra època.

L’edifici va ser concebut com a residència plurifamiliar per a la burgesia mitjana i destaca pels seus esgrafiats, balcons de ferro forjat i formes orgàniques que recorden el bosc mediterrani. L’història? Va ser un dels primers edificis que va apostar per integrar l’art en l’arquitectura funcional, anticipant tendències que vindrien dècades més tard.

5. Edifici Walden 7 – L’utopia feta formigó

Sortim del centre per endinsar-nos a Sant Just Desvern, on l’arquitecte Ricardo Bofill va projectar un dels edificis més trencadors del segle XX: el Walden 7. De lluny sembla un castell vermell de ciència-ficció, però de prop descobreixes un entramat laberíntic de patis interiors, passarel·les i terrasses que redefineixen el concepte de comunitat urbana.

Inspirat per l’obra “Walden Two” de B.F. Skinner, aquest edifici buscava crear una nova manera de viure, més cooperativa i humana. Avui continua sent un símbol de l’arquitectura utòpica dels anys 70, amb una façana que sembla canviant segons des d’on la miris.

Inspirat per l’obra “Walden Two” de B.F. Skinner, aquest edifici buscava crear una nova manera de viure, més cooperativa i humana / Foto: Denis Esakov

Barcelona és molt més que la seva planta baixa. Passejar per la ciutat amb els ulls oberts ens permet redescobrir-la cada dia, especialment si parem atenció a aquestes façanes que, amb els seus detalls i secrets, ens expliquen una part important de la seva història, Hola Barcelona t'hi porta!