Barcelona és una ciutat que continua mantenint alguns secrets reservats només per als més intrèpids viatgers. Alguns d'ells es troben en ple centre i altres en racons poc explorats. Sigui on sigui la seva ubicació, et recomanem moure't amb la teva Hola Barcelona Travel Card. T'atreveixes a descobrir-los?
Barcelona és un dels destins mundials més visitats. Abans de la pandèmia, cada any rebia uns 12 milions de turistes i hi ha infinites guies que parlen sobre els seus racons més encantadors. Nosaltres et presentem els més secrets:
1. Estacions fantasma
Barcelona compta amb una extensa oferta de transport públic que s'ha anat construint al llarg de diverses dècades.
Gràcies a aquesta història, no és d'estranyar que circulin per Internet unes quantes llegendes sobre les denominades estacions fantasma de Barcelona, referint-se a aquelles que han desaparegut o deixat de funcionar. Un exemple pot ser el cas de l'estació de Correus, activa de 1934 fins a 1972 i el rètol de la qual és encara visible entre les estacions de metro de Jaume I i la Barceloneta.
Encara que, en realitat, l'única i veritable estació fantasma de la ciutat és la que es denomina Gaudí, que tot i que es va construir íntegrament mai va arribar a transportar passatgers. La destinació d'aquesta estació situada sota l'avinguda Gaudí entre els carrers de Rosselló i Provença es va veure alterada per canvis en la planificació final de la línia 2 en els anys seixanta.
2. Refugis antiaeris
Els bombardejos de la guerra civil espanyola van obligar la ciutat comtal a realitzar refugis antiaeris en el subsòl per a assegurar la supervivència de la ciutadania. A la majoria d'ells es podia accedir a través de túnels a peu de carrer. Així i tot, hi havia alguns edificis privilegiats que podien accedir directament des del mateix bloc, com és el cas de la Pedrera.
Uns dels búnquers més coneguts són el de la plaça del Diamant o l'anomenat refugi 307 al carrer Nou de la Rambla, de 250 metres i 400 metres de longitud respectivament, on encara poden entreveure’s estances com a lavabos o una infermeria.
3. Nova York a Barcelona
La biblioteca Arús de Barcelona forma part de la història de la ciutat gràcies als seus 125 anys d'història i més de 80.000 volums. Actualment és un centre de recerca especialitzat en moviments socials contemporanis, amb una bibliografia especial sobre moviment obrer, anarquisme i maçoneria.
Així i tot, el misteri que amaga poc té a veure amb els seus llibres. En l'entrada se situa el símbol més famós de Nova York: l'estàtua de la Llibertat. La peça, original del segle XIX, és de dimensions més diminutes i esculpida en bronze per l'escultor barceloní Manel Fuxà.
4. Restes de la Guerra Civil a la Plaça Sant Felip Neri
La captivadora i tranquil·la plaça de Sant Felip Neri en el barri gòtic està també marcada pels estralls de la Guerra Civil. La façana de l'església homònima està foradada després de l'impacte de la metralla d'un bombardeig del bàndol franquista de 1938 en plena presa de Barcelona i que va causar la mort de 42 persones.
Després dels esdeveniments, es va decidir no restaurar la façana per a preservar la memòria històrica de la guerra i les seves víctimes.
5. Futbol a la basílica
La basílica de Santa Maria de la Mar és una obra d'arquitectura imprescindible que ha inspirat a grans noms de la literatura com Ildefons Falcones, amb la seva La catedral de la mar o Carlos Ruiz Zafón amb El joc de l'àngel.
El que potser passa desapercebut per a molts és que en una de les seves acolorides vidrieres es troba camuflat l'escut del Barça. Això es deu al fet que la directiva culer va finançar gran part de la restauració de les vidrieres després de l'incendi que va sofrir la basílica en l'inici de la guerra civil.
6. Restaurant exclusiu en una botiga de souvenirs
Als voltants de la Pedrera hi ha una emblemàtica botiga de souvenirs plena de colorit i folklore espanyol. El curiós d'aquesta aparent botiga és que darrere de la seva façana es troba un dels restaurants asiàtics més exclusius de Barcelona: el Chi-Tón. Una visita imprescindible per als amants de la gastronomia i dels racons amagats.
7. Art a peu de carrer
Caminar pels carrers de Barcelona és sempre una bona experiència, però si als passejos els sumes trobar-te amb exquisides obres d'art urbà, ja es converteix en una cosa única.
Algunes d'aquestes peces més fotografiades són “El món neix en cada besada” (2014), de Joan Fontcuberta, situada a escassos metres de la catedral, el “Mural G-333” (1998) d'Eduardo Chillida o “Tots junts podem parar la sida” (1989) de Keith Haring, tots dos en la plaça dels Àngels.
8. Una font que inspira
Barcelona és, sense cap dubte, una ciutat que ha inspirat a centenars d'artistes. Ara és el torn de parlar de la Font del Gat, esculpida per Antoni Homs i situada als jardins de Laribal, a la muntanya de Montjuïc.
L'interessant és que aquests jardins eren un popular lloc de trobada campestre a principis del segle XX. A partir d'aquí, el músic Joan Amich va compondre la cançó popular "Baixant de la font del gat" en 1922 el que va propulsar la fama de la font fins que es va convertir en un símbol del folklore de la ciutat.
A més d'aquest pedaç d'història popular, els jardins de Laribal són dels més bells i emblemàtics i arribar fins ells pot ser una experiència encara més inoblidable gràcies a les vistes panoràmiques que ofereix el Telefèric de Montjuïc.
9. La patrona desconeguda de Barcelona
Seguint amb els encants de la muntanya de Montjuïc es troba una petita capella que data de 1402 dins del recinte del Palauet Albéniz. La capella amaga en realitat la història de la patrona oblidada de Barcelona: santa Madrona, a la qual deu el seu nom.
Conte la història que Santa Madrona va ser una cristiana originària de Barcelona que va morir martiritzada a Tessalònica. Un temps després, uns mercaders que traslladaven les seves relíquies fins a Marsella van haver de refugiar-se en el port de Barcelona per una forta tempesta i cada vegada que intentaven salpar de nou fins al seu destí tornaven a topar-se amb la pluja. Els mercaders ho van interpretar com el desig de la santa de quedar-se a la seva ciutat natal i va ser llavors en 1563 quan la van nomenar patrona de Barcelona.
10. Casa Vicens, una joia de Gaudí allunyada de l'enrenou
El barri de Gràcia compta amb una inesperada joia d'Antoni Gaudí entre els seus encantadors carrers.
Al carrer Carolines, 24 s'alça la Casa Vicens, un edifici que pertany a l'etapa orientalista de l'arquitecte marcada per fortes influències asiàtiques, però també islàmiques i hispàniques. El curiós d'aquest espai és que tendeix a passar desapercebut per molts dels visitants de la ciutat, així que és una gran oportunitat per a admirar una de les primeres obres del famós arquitecte català amb absoluta tranquil·litat.
