Memòria històrica i refugis antiaeris de Barcelona

Barcelona amaga, sota terra, les cicatrius d’una guerra. Descobreix els refugis antiaeris que encara avui conserven la memòria d’una ciutat que va resistir sota les bombes.

21/08/2025
Memòria històrica i refugis antiaeris de Barcelona

Memòria sota terra

Entre 1937 i 1939, més de 1.400 refugis es van construir a la ciutat, molts d’ells amb l’ajuda del veïnat. Eren túnels profunds, sovint sota places o edificis, pensats per resistir les explosions i acollir desenes de persones durant els bombardejos.

Aquest patrimoni silenciós ha ressorgit els darrers anys com a part de la memòria històrica col·lectiva. Visitar-los no és només descobrir un espai físic, sinó entendre l’esforç d’un poble que es va organitzar per sobreviure.

Refugis que pots visitar a Barcelona

  • Refugi 307 (Poble-sec)
    Un dels més grans i ben conservats. Amb gairebé 400 metres de túnels excavats a la muntanya de Montjuïc, disposava de lavabos, fonts, infermeria i espais per seure. Està gestionat pel MUHBA i ofereix visites guiades.
    Com arribar-hi? Metro L3 – Poble-sec
     
  • Refugi de la plaça del Diamant (Gràcia)
    Una joia amagada al cor del barri de Gràcia. Aquest refugi, de 250 metres de llarg, permet reviure l’experiència dels veïns que hi baixaven quan sonaven les sirenes. Forma part del circuit del MUHBA.
    Com arribar-hi? Metro L3 – Fontana
     
  • Torre de la Sagrera (La Sagrera)
    Construït cap al 1937, era d’ús privat però també va servir de protecció al veïnat. Probablement impulsat pels delegats de l’empresa col·lectivitzada United Shoe Machinery, s’ubicava on abans hi havia la rajoleria de Joan Arpí, propietari de la Torre. Gestionat pel Casal de Barri i Casa de la Festa Torre de La Sagrera.
    Com arribar-hi? Metro - L1, L5, L9N, L10 La Sagrera

Altres espais amb memòria

Encara que no sempre són accessibles, diversos edificis públics i escoles conserven refugis originals als seus soterranis. També es poden trobar vestigis integrats en mercats com el de Sant Antoni o en alguns centres cívics. 

Igualment, el metro de Barcelona també va servir de refugi antieri. L’estació de Fontana, per exemple, amb gairebè 20 metres de profunditat durant la Guerra Civil va ser un bon refugi  refugi antiaeri per la seva distribució d’accés.

Una visita amb sentit

Recórrer un refugi antiaeri és posar-se en la pell de milers de barcelonins que buscaven protecció sota terra mentre la ciutat tremolava.  És sentir el pes de la història en cada paret i cada banc de pedra.

Avui, gràcies a iniciatives de recuperació de la memòria, podem acostar-nos a aquests espais i entendre millor què vol dir resistir, cuidar-se i construir col·lectivament.

El Refugi 307 és un dels més emblemàtics de Barcelona. / Foto via Ajuntament de Barcelona
Espai preservat del refugi antiaeri 307 situat al Poble-sec / Foto via Ajuntament de Barcelona

Barcelona mai no oblida

Els refugis antiaeris són molt més que una curiositat històrica: són un llegat de lluita i esperança. Visitar-los és un acte de memòria. I amb la xarxa de transport públic, pots arribar-hi fàcilment i sense complicacions.

Perquè descobrir Barcelona també és conèixer les històries que s’amaguen sota els teus peus.

Etiquetes