Fem un trajecte per les petites finestres al passat del transport públic barceloní que expliquen com la ciutat ha anat creixent i transformant-se. Vols descobrir-les? Hola Barcelona t'hi porta!
Sota els carrers de Barcelona, més enllà de la xarxa de metro moderna que avui connecta tota la ciutat i la seva àrea metropolitana, hi ha també un laberint de túnels on el temps s’ha aturat i hi regna el silenci.
Les estacions fantasma del metro de Barcelona no són llegendes urbanes, sinó vestigis reals d’una ciutat que creixia ràpid i que, de tant en tant, deixava enrere andanes i estacions. El traçat que transitem avui dia és el resultat d’una evolució constant al llarg de més d’un segle.
Les estacions desaparegudes o en desús, són petites finestres al passat que ens parlen de projectes oblidats, canvis d’itinerari i decisions que van modelar el metro tal com el coneixem.
En aquest article, i en el marc de les visites que organitza TMB amb motiu del seu Centenari, et convidem a redescobrir aquests espais subterranis.
Correus, la més coneguda
Entre les estacions de Jaume I i Barceloneta hi ha les restes de Correus, potser la més mítica de les estacions fantasma de la ciutat. Inaugurada el 1934 al ramal del Gran Metro per la Via Laietana —l’actual L4—, era una petita terminal de via única, amb una arquitectura senzilla i sense gaires ornaments.
L’accés original, al costat de l’edifici de Correus, avui només es pot endevinar rere una discreta reixeta de ventilació. A sota, encara hi reposen les escales que baixaven fins a les andanes. Quan la línia es va prolongar cap a Barceloneta, el 1972, l’andana principal va desaparèixer i l’estació va quedar tancada per sempre.
Correus és una autèntica càpsula del passat: conserva algunes rajoles blaves, anuncis antics i fins i tot cartells electorals.
Banc, l’estació envoltada de llegenda
També sota la Via Laietana, hi ha una estació que mai no va veure passar cap tren però que durant dècades ha alimentat llegendes: l’estació del Banc. Es deia que un túnel subterrani connectava el metro amb la cambra cuirassada del Banc d’Espanya —l’actual edifici del BBVA— i que cada nit un tren transportava fins allà la recaptació del dia.
La història, però, és només això: una llegenda. En realitat, l’origen d’aquesta estació és molt més antic. Ja apareixia als primers projectes del metro per la Via Laietana, l’any 1911, amb el nom de ‘Beates’, per la proximitat amb aquest carrer. No va arribar a funcionar mai; només se’n van construir fragments d’andana i un accés -inacabat- amb l’exterior.
Ferran, l’estació fantasma sota la Rambla
Fernando és, probablement, l’estació fantasma més desconeguda del metro de Barcelona. Inaugurada el 1946, al costat del carrer Ferran, formava part del Gran Metro —l’actual L3— i només va estar en funcionament vint-i-dos anys. El 1968, amb la prolongació de la línia fins a Drassanes, la seva única andana va ser enderrocada per donar pas al nou traçat.
Avui, sota el terra atrafegat de La Rambla, encara es conserven alguns passadissos interiors revestits amb les característiques rajoles blanques, com a record d’una de les estacions més breus de la història del suburbà de la ciutat.
Gaudí, la inauguració que no va arribar mai
Gaudí té el trist honor de ser l’estació del metro que, tot i estar acabada, mai va arribar a obrir. Situada sota l’avinguda del mateix nom, havia de formar part de la línia 2 original (Horta–Paral·lel), el primer tram de la qual es va inaugurar el 1959.
Un canvi de plans l’any 1970 va alterar la seva història: el trajecte entre Sagrada Família i Horta es va incorporar finalment a la línia 5, que ja disposava d’una estació sota el carrer Provença (l’actual Sagrada Família). Així, la que avui coneixem com a Gaudí, tot i estar a punt, no va arribar a entrar en servei.
En ocasions, les andanes han servit per a campanyes publicitàries o, amb la celebració dels 100 Anys Metro, s’hi fan visites guiades i incorpora un espai expositiu.
Mirant al futur
Sota els nostres peus, aquestes estacions silencioses continuen guardant fragments de la història de Barcelona, recordant-nos que la ciutat i el seu metro són sempre en moviment, adaptant-se al present sense oblidar el passat.
